Usem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar-li publicitat relacionada amb les seves preferències per mitjà del anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Per obtenir més informació aquí. X

Canvis dins de les empreses

Les noves tecnologies digitals han transformat de forma radical el context en que operen les empreses, de manera que, aplicant la teoria evolutiva al món empresarial, es pot afirmar que només sobreviuran les que s'adaptin millor al nou entorn digital.
Les noves tecnologies digitals han transformat de forma radical el context en que operen les empreses, de manera que, aplicant la teoria evolutiva al món empresarial, es pot afirmar que només sobreviuran les que s'adaptin millor al nou entorn digital.

Malgrat que, tard o d'hora, totes les empreses, sense excepció, s'hauran d'acomodar al nou entorn, la veritat és que la irrupció de la digitalització no ha afectat de la mateixa manera els diferents sectors d'activitat ni els ofereix les mateixes oportunitats. En primer lloc, trobem els sectors anomenats «purs» o «nadius», amb un model de negoci concebut per desenvolupar-se en un entorn digital. A continuació, hi ha les indústries que anomenem «revolucionades», com la música o els mitjans de comunicació, els models de negoci de les quals van quedar desplaçats per la irrupció de les noves tecnologies. En aquests sectors, internet va propiciar l'aparició de noves empreses digitals, amb models de negoci totalment innovadors, i va revolucionar les empreses ja existents, que van experimentar una transformació radical de totes les etapes de la cadena de valor, des de la producció, la distribució i la política de preus fins a la relació amb el consumidor i la publicitat. En aquest sentit, es podria afirmar que la metamorfosi digital d'aquests sectors, en gran part, ja ha tingut lloc.

Més recentment, s'observa com la digitalització es va estenent de manera imparable a la resta de sectors productius, que deixen de ser «tradicionals» i s'afegeixen als «revolucionats», un signe irrefutable que l'economia digital arriba a la seva maduresa. D'aquesta manera, el patró disruptiu de la tecnologia digital s'observa en més i més sectors, inclosos la indústria manufacturera, l'agricultura, l'energia o la salut. Per bé que és cert que la tecnologia digital no afecta l'essència d'aquestes indústries, l'adopció de les noves tecnologies s'ha tornat imprescindible per continuar millorant l'eficiència del procés productiu i la competitivitat empresarial. Així, l'ús del big data, del cloud computing o de les xarxes socials ja no és una competència exclusiva de les empreses que operen al món digital, sinó que els sectors econòmics més tradicionals també aprofiten les oportunitats que ofereix la digitalització per augmentar la productivitat. Un estudi de The Boston Consulting Group així ho mostra: les empreses capdavanteres en l'ús de big data generen el 12% més d'ingressos que les que no l'utilitzen.

Les aplicacions de la tecnologia digital als sectors tradicionals són múltiples i tenen el potencial de millorar una infinitat de processos que es duen a terme al si de qualsevol empresa.

Les fàbriques intel·ligents (smart factories) en són un cas paradigmàtic. Aquestes fàbriques utilitzen el big data per tenir un control total del flux d'informació generat en temps real a la planta de producció i als punts de venda. Aquesta informació és analitzada amb tècniques estadístiques avançades per millorar la presa de decisions en les diferents etapes de la cadena de valor, decisions que, en molts casos, no requereixen la intervenció humana, sinó que es prenen de forma automatitzada. Serveixi d'il·lustració el cas d'un important productor i distribuïdor tèxtil, que ajusta la mercaderia que distribueix a cada botiga en funció de la demanda específica de cada localització, per exemple, mitjançant un algoritme que prediu les talles que més es venen a cada establiment. Una altra innovació que ha revolucionat la indústria manufacturera, entre d'altres sectors, és la proliferació de l'anomenat «internet de les coses». La instal·lació de sensors en la maquinària i en els diferents components del producte generen informació valuosa sobre el funcionament dels diferents dispositius i els temps morts entre processos. Això permet optimitzar, en temps real, el procés productiu, reduir la necessitat d'estoc i maximitzar la producció amb els recursos disponibles. Així, doncs, el repte al qual s'enfronten les empreses consisteix a capturar el valor potencial que ofereix la digitalització, de manera que han de desenvolupar els sistemes per processar la ingent quantitat de dades que cal considerar i la capacitat d'utilitzar-les.

A més de la informació generada al si de l'empresa, cada vegada guanya més importància la necessitat d'integrar els sistemes d'informació propis amb els dels proveïdors i els clients. Un aspecte crític és disposar d'una estructura productiva prou flexible per poder adaptar-se ràpidament als canvis de preferències dels consumidors finals. Així, en un context en què les cadenes de valor estan cada vegada més globalitzades i fragmentades, la utilització de dades sobre les empreses clients (per exemple, sobre el nivell d'inventaris o sobre la política de preus i de promocions) pot millorar la predicció de la demanda i, per tant, optimitzar la planificació de la producció. D'altra banda, la informació postvenda també pot ser molt valuosa per dissenyar nous productes més coherents amb les preferències dels consumidors. Per exemple, les dades obtingudes a partir de sensors sobre l'ús de les diferents característiques d'un producte permeten centrar els esforços en la millora de les més usades pels consumidors i en l'eliminació de les menys usades per reduir costos.

L'adopció de les tecnologies digitals comporta, a més a més, importants canvis organitzatius dins les empreses. Les grans empreses multinacionals es transformen en organitzacions globalment integrades que especialitzen les unitats productives de diferents llocs del món per aprofitar els avantatges de costos, la disponibilitat d'habilitats o l'accés als recursos naturals. Els avanços en les tecnologies de la informació i la intel·ligència empresarial permeten controlar el funcionament de les diferents seus. Al mateix temps, l'ús d'eines col·laboratives i la computació al núvol faciliten la interacció entre els individus que formen part de l'organització. La digitalització afavoreix, també, un canvi organitzatiu cap a un model més flexible i descentralitzat. Per exemple, les organitzacions en el límit (edge-based organizations) estan formades per múltiples unitats autònomes que interactuen directament amb els clients. Aquests equips es caracteritzen per la seva autogestió, la qual cosa els capacita per adaptar-se ràpidament als canvis de l'entorn.

La digitalització ha transformat, també, la manera de competir de les empreses. D'una banda, la digitalització ha reduït notablement els costos d'entrada en molts sectors d'activitat, la qual cosa ha incrementat la competència. De l'altra, la tecnologia digital es caracteritza per les externalitats de xarxa, és a dir, el valor que un usuari extreu del consum d'un producte o servei s'incrementa amb el nombre d'usuaris d'aquest producte.

En aquestes circumstàncies, és habitual que es conflueixi cap a una xarxa única, o plataforma o estàndard, la qual cosa genera situacions del guanyador que s'ho emporta tot o de monopoli natural. En tenir una posició dominant al mercat, algunes empreses han dut a terme algunes pràctiques que poden entrar en conflicte amb la llei de defensa de la competència. Per exemple, la Comissió Europea té obert actualment un cas contra Google per afavorir de forma sistemàtica els propis productes de comparació de preus a les seves pàgines de resultats de recerca.

En definitiva, les noves tecnologies digitals transformen de forma radical l'entorn en que operen les empreses i afecten tant les diferents etapes del procés productiu com la relació i la competència entre les empreses. Davant aquest repte, no hi ha alternativa: les empreses han de desenvolupar una estratègia de transformació digital per assegurar la seva supervivència i el seu desenvolupament futur.

Autor del text: Judit Montoriol Garriga | Departament de Macroeconomia, Àrea de Planificació Estratègica i Estudis, CaixaBank
Font: http://www.caixabankresearch.com/ca/-/digitalizarse-o-morir-la-transformacion-digital-de-industrias-y-empresas-d3

 

Hi ha d'haver una feina didàctica molt important, buscant la fórmula per a fer un canvi cultural a les empreses per a que apostin per la digitalització de la seva. Des de fa anys està funcionant el “Lean Manufacturing (LM)”, el model de gestió enfocat a la creació de flux per a poder entregar el màxim valor per als clients, utilitzant el mínim de recursos necessaris, ajudant en l'eficàcia en el funcionament de l'empresa. L'LM es focalitza en la no utilització des més recursos que els estrictament necessaris, com poden ser en la sobreproducció, temps d'espera, transport, excés de processat, inventari, moviments innecessaris i els defectes de fabricació. Entenent que moltes empreses ja es fixen en aquests processos en les seves línies productives, es tractaria de conèixer l'Eficàcia Global d'Equips (OEE), indicadors claus del rendiment (KPIs). La digitalització d'aquests paràmetres, realitzat amb sensors, reguladors, PLCs[1], entre d'altres paràmetres i eines TIC especialitzades, permeten conèixer en temps reals la producció de l'empresa, facilitant la presa de decisions.

Una de les eines TIC actuals amb les que les grans empreses treballen amb aquestes dades digitals, son els sistemes Manufacturing Execution Systems (MES), que permeten donar resposta del què, com, qui, on, quan i de quina manera ho fabrica, tenint un control de la producció en temps real, control de l'activitat en planta, incidències de la màquina... eliminant també el paper, les dades errònies i fora de temps. Està orientat a la planificació i execució de la producció.

Un altra eina TIC amb les que es pot treballar conjuntament amb un sistema MES, és el Enterprise Resource Planning (ERP) conduint la producció, la logística, la distribució, l'inventari, enviaments, factures, comptabilitat, vendes, entregues, pagaments, recursos humans...

Aquests sistemes integrats, els ERP poden determinar què s'haurà de fabricar i el sistema MES concretarà com es fabricarà, prenent decisions de fabricació com el canvi de prioritats en les ordres de treball, el flux de materials, l'ajust i la lectura de paràmetres de qualitat, l'assignació de personal, la reprogramació d'equips i màquines, etc... També contribueixen a la seguretat del treballador i de la planta, per exemple no deixant que un treballador utilitzi la màquina si no té un curs d'utilització específic, evitar avaries quan la màquina té unes determinades aturades anormals, o hores de treball abans d'una revisió, avisar al treballador com està desenvolupant 

el seu treball, indicant els canvis que ha de realitzar per a millorar-ho o si ho ha realitzat correctament. A part de disposar de les dades l'empresa per a controlar la labor del treballador, aquest també les pot revisar amb els mateixos paràmetres, fomentant així la transparència empresa-treballador. També es podrà potenciar un MES “humà” on els treballadors ajudaran a informar sobre les millores de producció, de funcionament o en màquines. Finalment els treballadors són els que saben què passa en el seu lloc de treball.

Hi ha molts altres sistemes d'anàlisis o de funcionament que s'hauran d'anar implementant, com per exemple el PLM (Product Lifecycle Management), el procés que administra el cicle de vida complet d'un producte des de la seva concepció, passant pel seu disseny i fabricació, fins al seu servei i eliminació.

En la i4.0 gràcies a l'IoT, a les xarxes socials, els canvis en les formes de comprar, etc... les empreses tindran un flux de dades més immediates sobre els productes que estan fabricant i l'acceptació dels seus clients. Augmentaran els paràmetres a avaluar però ajudarà a redirigir en conseqüència la producció d'una forma més ràpida i eficient.

cadena de valor a la indústria
Font: http://blog.cartif.com/industria-4-0-esta-preparada-la-industria-espanola-3/ | Traducció pròpia

 

Un cop digitalitzada l'empresa, encara hi haurà didàctica per a treballar. A part d'aprendre a utilitzar la nova tecnologia, haurà de ser capaç de reciclar els seus treballadors, entendre's amb els comitès d'empresa ajustant els acords i assumir canvis en la jerarquització, necessari, per adaptar la pròpia producció a la producció “real” del client, amb el que els ERP i MES del client, seran en realitat els que adaptin la producció del proveïdor.

Hem de tenir molt en compte l'aspecte de la nova maquinària. Moltes empreses fabricants, sobretot les alemanes, estan introduint des de fa temps sensors i elements quantificadors en les seves màquines venint muntats la majoria de casos de sèrie. Sense una indústria digitalitzada els paràmetres que et donen les màquines no es poden aprofitar o utilitzar-los al màxim.

L'evolució de les noves tecnologies IoT, blockchain o futures, seran introduccions que s'hauran d'anar adaptant als sistemes productius.

En poc temps, veurem com totes les cadenes de valors i producció de les diferents empreses que intervenen entre la fabricació de la matèria prima d'un producte i l'arribada del producte a les mans del client estaran interconnectades. Fins i tot comptabilitzant per exemple les vendes per internet que es puguin fer en un dia, determinarà el percentatge d'electricitat que s'haurà de produir el dia següent... o l'hora següent.

 


[1] PLC – Programable Logic Controller. Ordinador utilitzat en l'enginyeria automàtica o automatització industrial, per automatitzar processos electromecànics, com el control de la maquinària de la fàbrica en línies de muntatge.

Amb el suport de 
dinamitzacio economica ajuntament igualadafw         logo ticanoia